Comisiones Obreras del País Valenciano | 19 abril 2024.

Discapacitat i ocupació

CCOO PV exigeix una estratègia global d'ocupació per a les persones amb discapacitat

    El sindicat denuncia l'alt nivell d’atur i els factors que dificulten la inserció laboral del col·lectiu, que van des dels prejudicis empresarials, la falta d'adaptació dels llocs de treball o la baixa qualificació professional. CCOO PV reclama la implantació de totes les mesures necessàries per a aconseguir la igualtat d'oportunitats, davant el major risc de vulnerabilitat social i pobresa.

    02/12/2019.
    Per la inserció laboral real

    Per la inserció laboral real

    Com cada 3 de desembre, des de fa més de 25 anys, se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Més de mil milions de persones en el món presenten algun tipus de discapacitat.

    Un factor determinant per al desenvolupament personal, la inclusió i la participació social és l'ocupació. Per a CCOO PV, és imprescindible actuar sobre diversos factors que actualment dificulten la inserció laboral de les persones amb discapacitat i que poden desencadenar situacions de desigualtat, com ara: el nivell d’atur generalitzat, els prejudicis socials i empresarials, la baixa qualificació professional o la falta d'adaptació dels llocs de treball que hi ha que representen un hàndicap per a la seua plena integració en l'entorn laboral ordinari.

    Davant aquest escenari, CCOO PV reclama que s'implanten totes les mesures necessàries perquè els treballadors i les treballadores amb discapacitat tinguen els mateixos drets i iguals oportunitats que la resta de persones. La secretària de Política Social i Joventut de CCOO PV, Ana Belén Montero recorda que l'ocupació digna està reconeguda en les declaracions de drets per a tota la ciutadania, independentment de les seues capacitats, “però la pràctica diària dista molt de l'aplicació real d'aquest principi”.

    En aquest sentit, Montero assenyala que la taxa d'activitat laboral de les persones amb discapacitat al País Valencià és del 35,9 % mentre que en la resta de les persones significa un 64,1 %. Encara que aquestes dades estan molt pròxims a la mitjana estatal, la nostra autonomia segueix molt allunyada d'altres comunitats que presenten dades d'ocupació molt més elevades.

    Major risc de pobresa

    La situació descrita comporta una major vulnerabilitat social i un major risc de pobresa i/o exclusió, tant en l'àmbit estatal com al País Valencià. En concret, la taxa AROPE de l'any 2018 assenyala que el risc de pobresa de les persones amb discapacitat, de 16 o més anys, ascendeix al 31,1 %, set punts percentuals més elevada que per a la resta de la població d'aqueixa edat. D'altra banda, la taxa de risc de pobresa de les persones adultes de 18 a 64 anys amb discapacitat s'ha mantingut pràcticament igual en els últims cinc anys, i en l'actualitat és del 28,2 %, la xifra més alta de la sèrie històrica.

    Les dones amb discapacitat continuen patint una doble discriminació, s'enfronten a un tractament desigual i greus prejudicis en l'accés a l'ocupació i tenen majors taxes d’atur. “No sols els costa més incorporar-se al mercat laboral, sinó que quan ho aconsegueixen ho fan per menys hores i estan pitjor remunerades que els homes”, explica Ana Belén Montero.

    Amb l'objectiu de fomentar i millorar la inserció laboral del col·lectiu, CCOO PV exigeix una estratègia global d'ocupació per als treballadors i les treballadores amb discapacitat d'àmbit estatal, en la qual participen les organitzacions sindicals i empresarials.

    Participació en la societat

    “Una vertadera inclusió de les persones amb discapacitat passa per entendre la relació entre la manera en què les persones funcionen i com participen en la societat, cal garantir que totes tinguen les mateixes oportunitats de participar en tots els aspectes de la vida al màxim de les seues capacitats i desitjos”, afirma Ana Belén Montero.

    La plena normalització de la vida de les persones amb discapacitat passa no sols per accedir al mercat laboral de manera igualitària, sinó també per poder desembolicar-se en tots els àmbits socials lliures de barreres.

    Per a aconseguir aquest objectiu, és necessària l'adaptació dels espais urbans i l'evitació de barreres arquitectòniques per a remeiar els espais excloents i propiciar entorns accessibles i integradors. Així mateix, el sindicat assenyala l'accés a la cultura, a l'oci o a l'esport.

    La nostra societat avançarà quan la discapacitat no es considere un determinant negatiu des del punt de vista social i laboral, quan realment totes les persones puguen gaudir de cadascun dels drets en igualtat de condicions.