Comisiones Obreras del País Valenciano | 19 abril 2024.

CCOO PV reivindica inversió en cures per aconseguir la igualtat de gènere en el treball i en la societat

    La central sindical ha celebrat avui un acte públic en commemoració de la Jornada Mundial pel Treball Decent. Una jornada de mobilització convocada per la Confederació Sindical Internacional per a reivindicar treball digne i amb drets, que enguany ha posat el focus en la necessitat d'invertir en els sectors associats a les cures.

    07/10/2019.
    Arturo Léon, durant la seua intervenció en l'acte de la Jornada Mundial pel Treball Decent.

    Arturo Léon, durant la seua intervenció en l'acte de la Jornada Mundial pel Treball Decent.

    El secretari general de CCOO PV, Arturo León, ha denunciat que els treballs associats al sector de les cures estan infravalorats, són precaris i tenen salaris baixos. “No és casualitat que les dones seguisquen assumint més de les tres quartes parts de les cures no remunerades, un dels principals obstacles de les trajectòries laborals femenines i causa de la bretxa salarial i de pensions”. León ha apuntat a la creació de l'Observatori del Treball Decent, proposta de CCOO PV, que preveu quantificar el pes de les cures en el PIB.

    El dirigent sindical ha assenyalat que, l’any 2018, a Espanya, es van utilitzar 130 milions d'hores diàries a realitzar treball de cures no remunerat, una xifra que, segons un informe de l’OIT, equival a 16 milions de persones treballant vuit hores diàries, el 15 % del PIB espanyol. Segons aquest mateix informe, el 25 % de les dones espanyoles en edat de treballar declara que no està disponible per a l'ocupació a causa de responsabilitats familiars o domèstiques, davant del 13 % a Portugal, o el 10 % a França. CCOO PV defensa la desfeminització de les cures i fer-les emergir com una necessitat social; això representa que l'Estat ha de fer una inversió pública forta que garantisca el dret a una vida digna i saludable.

    Al País Valencià, el sistema d'atenció a la dependència segueix sent insuficient, i més de 26.600 sol·licituds esperen ser ateses. “Dos problemes estan en la base, el finançament autonòmic i l'incompliment de les aportacions de l'Estat al finançament compartit de la Llei de dependència”, ha afirmat León.

    Treballadores de la llar amb drets

    M. Carmen Jiménez, treballadora de la llar, ha denunciat l'exclusió social que hi pateixen moltes companyes estrangeres, pel desarrelament i per les males condicions de treball. Un sector caracteritzat per una gran desigualtat pel que fa a la resta de treballadors i treballadores. “No tenim dret a formació professional, ni a aconseguir categories professionals, ja que no és el mateix cuidar una persona major, criatures o fer el menjar, un aspecte que sí està reconegut a altres països europeus”. Jiménez ha denunciat que les treballadores de la llar estan excloses del subsidi d’atur, una situació que s'agreuja a partir dels 45 anys, quan comencen les dificultats per a trobar treball i moltes dones es troben en perill d'exclusió social.

    En aquest punt, Cloti Iborra, secretària de la Dona, Polítiques LGTBI i Institucional de CCOO PV, ha anunciat les recents mesures aprovades en el Pacte valencià contra la violència de gènere, a proposta del sindicat, per a millorar les condicions d'aquest sector. Entre les més destacables, es troben incentius a la contractació estable d'aquestes treballadores, a través de deduccions fiscals, i l'obertura d'un procés d'acreditació professional i de formació complementària.

    L'atenció a la dependència, un sector “de pas”

    L'acte ha tingut el testimoni de María Marín, treballadora del Servei d'Ajuda a domicili (SAD) a València, que ha denunciat la precarietat del sector d'atenció a les persones majors. Un sector “de pas” per als treballadors i les treballadores, a causa dels baixos salaris, les llargues jornades i la sobrecàrrega de treball. Especialment precari és el SAD, el servei d'atenció directa en la llar orientada a persones i famílies amb independència funcional limitada: “L'eventualitat supera el 20 %, els contractes a temps parcial estan per sobre del 85 % i el salari de les treballadores (més del 90 % són dones), queda molt per sota de ser mileurista”.

    Marín també ha denunciat els riscos laborals per a les treballadores com ara agressions sexuals, robatoris o problemes greus de salubritat en algunes llars. La treballadora ha reclamat que l'Estat finance adequadament aquest servei, com marca la llei, “per ampliar la cobertura i millorar les condicions laborals”.

    Per la seua banda, Carles Fons, d’Homes Valencians per la Igualtat, ha afirmat que la desigualtat en l'assumpció de les cures impedeix a les dones un desenvolupament professional i personal en igualtat de condicions amb els homes. Fons advoca per la corresponsabilitat, tant en l'execució com en la planificació de les tasques reproductives, i per la reducció de la jornada laboral. Unes tasques infravalorades socialment i econòmicament, que segons estimacions d'economistes, “si es monetitzaren representarien el 40 % del PIB”.

      •