Comisiones Obreras del País Valenciano | 18 abril 2024.

L’absentisme laboral com a tapadora

  • Article d'opinió de Javier Delgado, de CCOO Comarques del Nord.

En una nota elaborada pel Gabinet Econòmic de CCOO es planteja, de forma contundent, com el sector empresarial està redoblant l'ofensiva contra el control de la jornada de treball a partir d'informes de part i de dubtosa fiabilitat.

25/06/2019.
Javier Delgado.

Javier Delgado.

Es fa una referència concreta a dos informes d'Adecco, publicats recentment, que han tingut molt de ressò en els mitjans de comunicació, en els quals es projecta de nou la imatge d’abús suposat que duen a terme treballadors i treballadores a costa de les seues empreses (absentisme, pauses en la jornada laboral). L'estratègia recurrent d'aquests informes és mesclar conceptes diferents per a donar una imatge sobredimensionada de les pràctiques que pretén denunciar, quan en realitat el que ofereixen és una visió distorsionada sempre, òbviament, des de l'òptica de les empreses.

En el tema de l'absentisme, per exemple, confonen intencionadament absentisme amb absència justificada del centre de treball. El seu principal enemic són les baixes per malaltia. En una anàlisi rigorosa no és admissible considerar com a absentisme qualsevol absència del treball justificada i emparada per llei. Mai és absentisme l'exercici de drets laborals reconeguts, siguen per formació, maternitat, paternitat, drets sindicals, etc., com tampoc ho és la incapacitat temporal ja siga per contingències comunes o per accident de treball o malaltia professional.

Només pot ser considerat absentisme, la falta d'assistència no justificada al centre de treball. Les estadístiques oficials són eloqüents: és fals el mite de l'elevat absentisme laboral no justificat. L'Enquesta Trimestral de Cost Laboral (ETCL) de l'INE analitza la jornada laboral, el temps treballat i el no treballat. El pes de les hores no treballades i no remunerades (on s'inclou l'absentisme) té un pes residual. D'una jornada laboral mitjana de 150 hores mensuals, hi ha 129,1 hores efectives treballades i remunerades, 14,3 hores remunerades i no treballades per vacances i festius i 6,5 hores remunerades i no treballades per la resta de motius (IT, maternitat, permisos remunerats,…). Finalment, hi ha 0,3 hores no treballades i no remunerades que equivalen al 0,2% de la jornada laboral, és a dir, tan sols 16 minuts al mes de temps no treballat i no remunerat per diversos motius, entre ells l'absentisme no justificat.

El segon informe sobre el presentisme és el nou intent de la patronal per a reduir les persones a meres màquines i eliminar de la jornada laboral els temps morts, uns temps morts que en realitat no existeixen, ja que en aquestes pauses molts treballadors i treballadores continuen treballant: intercanvien informació d'utilitat per a l'empresa, resolen problemes… L'estudi sobre el presentisme i l’abús suposat de les pauses en la jornada diària de treball trasllada una imatge distorsionada de la realitat a l'interior dels centres de treball, a partir de fonts no oficials i amb mètodes d'avaluació totalment desconeguts. De nou, mescla diversos conceptes que no guarden cap relació (pausa d'entrepà, reunions que s'allarguen,…). I el que és pitjor, torna a criminalitzar la població assalariada d'unes pràctiques en la gestió del temps durant la jornada laboral, que en la majoria dels casos no depenen de les persones treballadores, ni són considerades un problema per la majoria de les empreses, com Adecco mateix reconeix.

Les estadístiques laborals oficials posen de manifest que el problema a Espanya no és d'absentisme o de presentisme, sinó l'abús en la prolongació de la jornada laboral, per damunt de l'acordat, sense compensació. Cada setmana es realitzen milions d'hores fora de la jornada pactada, que no es paguen o declaren, siguen hores extres o prolongació de la jornada habitual, amb un cost enorme per a les persones assalariades i per a les arques públiques. I tot això amb un objectiu clar: engrossir els beneficis empresarials.

    •