“Necessitem un Govern que combata la desigualtat i la precarietat”

    El secretari general de CCOO, Unai Sordo, i el seu homòleg a CCOO País Valencià, Arturo León, van participar en una multitudinària assemblea al Parc de Capçalera per commemorar el Primer de Maig i el 28 d’abril. Davant de mil delegats i delegades sindicals, Sordo va recalcar que els problemes reals de la gent, del món del treball, “han d’ocupar l’agenda política d’aquest país”.

    26/04/2019.
    Multitudinària assemblea al Parc de Capçalera de València.

    Multitudinària assemblea al Parc de Capçalera de València.

    “Necessitem un Govern que emprenga canvis en la legislació laboral: s’han de derogar els aspectes centrals de les dues últimes reformes laborals, i la de pensiones”. Per això, “necessitem un Govern progressista”. Unai Sordo va fer aquestes declaracions abans de participar en una assemblea amb mil delegats i delegades a València. Un acte per commemorar el Primer de Maig i el 28 d’abril, Dia de la Salut i Seguretat en el Treball, amb el lema ‘Que no et mengen. Organitza’t!’.

    El secretari general de CCOO va advertir que la proposta econòmica de les tres dretes és ultraliberal: “Parlar de reduir els impostos de manera generalitzada, en un país que ja té una pressió fiscal vuit punts per sota de la mitjana europea, implica estar en el preludi de la major retallada social des de la crisi o la fallida de l’Estat”.

    CCOO advoca per derogar les reformes aprovades durant la crisi i per construir un país més solidari, més just. “No necessitem polítiques d’odi, necessitem polítiques de fraternitat i un nou contracte social adaptat al segle XXI”, va recalcar Sordo, “per combatre unes taxes de desigualtat i precarietat insuportables, les més altes d’Europa". A Espanya, 27 de cada 100 persones tenen un contracte temporal d’escassa durada. Els contractes indefinits firmats des de 2017 no passen de dos anys d’antiguitat i el 37 % no supera l’any.

    “La unió fa la força. No et deixes menjar”

    El secretari general de CCOO PV, Arturo León, va reclamar més ocupació i de qualitat, una altra manera de créixer econòmicament i més estat de benestar, amb un finançament just. Així ho ha traslladat als diferents partits polítics durant els últims dies, a qui ha presentat les prioritats sindicals davant les eleccions autonòmiques, que inclouen mesures com un observatori de treball decent per combatre la precarietat laboral i l’economia submergida.

    León va destacar el lema principal de l’Assemblea, i va recordar que CCOO és la primera força sindical i una potent eina de transformació social: “Jo li demane a les cambreres de pis, a les aparadores del calcer, als i les ryders i la resta de persones falses autònomes, als treballadors i a les treballadores precàries, que vinguen a afiliar-s’hi i a organitzar-se a CCOO. Els ho dic alt i fort que no es deixen menjar.”

    El secretari general de CCOO PV va fer una crida a anar a votar massivament el pròxim diumenge, “i fer-ho per opcions d’esquerra, de progrés i d’avanç de la classe treballadora i de la majoria social”. Per contra, va censurar les opcions que pretenen “fer-nos retrocedir a temps passats d’infaust record, que neguen la violència masclista i projecten el seu odi cap a les persones migrants”.

    Testimonis de lluita

    Isabel Domínguez, treballadora de Limpiezas Raspeig-Netalia, empresa adjudicatària de la neteja de centres públics de tot el País Valencià. Isabel va explicar la seua experiència de lluita pels drets de les seues companyes. Durant 26 dies, 500 treballadores van donar suport a una vaga perquè l’empresa devia tres mesos de salari. “Imagineu les dificultats per fer front als pagaments o atendre les necessitats de les nostre famílies. La majoria tenim jornades parcials, amb salaris mitjans de 600 euros al mes”.

    La vaga va tindre un seguiment massiu. Finalment, l’empresa va complir amb els pagaments, encara que té pendent un 30 % del deute. La Generalitat i les conselleries afectades es van comprometre a obrir expedients i impedir que tornaran a concursar per a obtindre un contracte públic.

    Lidón Calvo, treballadora del sector sociosanitari, va explicar les mobilitzacions en marxa pel desbloqueig del Conveni col·lectiu de concertades, que inclou sectors tan precaris i feminitzats com l’atenció en residències concertades, centres de dia, serveis d’ajuda a domicili, centres d’acollida o Dona 24 hores. “Hem convocat moltes concentracions en els centres de treball i davant el Palau de la Generalitat contra la resistència de la patronal AERTE a dignificar els salaris”.

    Malgrat la negativa de patronal, les mobilitzacions han aconseguit que la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, es comprometa que els increments dels mòduls pagats per la Generalitat revertisquen directament en una millora de salaris i condicions laborals. Una mostra que la pressió col·lectiva aconsegueix els seus fruits.

    Salva Moya, treballador d’un centre per a persones amb malaltia mental d’Ontinyent, va posar el focus en els problemes de finançament, pel retard en els pagaments per part de l’Administració. “Els nostres salaris s’han mantingut congelats des de 2008. Després d'aconseguir, gràcies a la lluita de molts delegats i treballadors, l'homologació a les mateixes categories de la funció pública, ara estem quedant-nos arrere. La lluita per recuperar condicions salarials l’està liderant CCOO”.

    El sindicat té una importantíssima implantació en el sector i això ha permés tenir un bon conveni autonòmic de discapacitat. “Quan no estem presents, s'acorden convenis amb unes condicions molt a la baixa, vergonyoses”. Moya va assenyalar que ara tenen permisos retribuïts, dies de lliure disposició i els 20 minuts d'esmorzar entren en la jornada. “Tenim, en fi, condicions dignes. Són xicotetes millores que fan que ens sentim més a gust en el nostre treball. Si ens organitzem, no ens mengen!”.

    Jennifer Moral, de CCOO d’Indústria PV, va ser la veu de diferents col·lectius de treballadors i treballadores que han millorat la seua situació laboral, gràcies a l’organització i acció del sindicat. La veu de milers d’homes i de dones del tèxtil, que no arribaven als 14.000 euros l’any de salari mínim, però que gràcies a la “lluita numantina” de CCOO en solitari, es va aconseguir un conveni digne. O del cas dels collidors i de les collidores de la taronja, que han vist com el seu conveni reconeix, després de dècades, un salari mínim garantit per hora de treball.

    Moral també va destacar al col·lectiu de treballadores i treballadors del sector carni, que han estat explotades i explotats en falses cooperatives de treball autònom. La nostra acció ha fet que ara gaudisquen d’un contracte de treball assalariat. I és el cas de les dones invisibles del calcer, les aparadores, que treballen en tallers o en cases particulars en jornades de 10 o 12 hores. “CCOO d’Indústria vol fer-les visibles i millorar els seus drets en la negociació d’aquest conveni”.

    Estefanía Calvo, treballadora del servei d’emergències 112 Comunitat Valenciana, va assenyalar que l’Administració no pot oblidar-se d’aquest col·lectiu de treballadors i treballadores en els successius concursos per a la licitació de l’atenció telefònica, “perquè som un servei necessari i no pararem fins aconseguir el tracte que ens mereixem”. Aquest 8 de març, la direcció va imposar un 100 % de serveis mínims i no van poder fer vaga, fet que la representació sindical ha denunciat.

    La secció sindical de CCOO en la Plataforma Operativa 1·1·2 Comunitat Valenciana reclamarà els que els pertany “i lluitarem per aconseguir una ocupació estable i de qualitat. No ens menjaran!”

    Rubén Quintanilla, treballador de McDonalds i membre del Comité d’Empresa, integrat per complet per CCOO, va explicar a l’auditori la precarietat del seu sector i l’incompliment sistemàtic dels seus drets: “Estem en un procés de negociació amb temes de prevenció i en demandes col·lectives per raons tan simples com inventar-se les categories professionals per així poder ajustar el salari com més convinga”.

    Hores treballades que no es paguen, menys vacances de les que corresponen, no respectar els descansos… “La pèrdua de drets que patim és important, són els drets pels quals han lluitat les nostres famílies durant anys. I si no lluitem, ningú ho farà per nosaltres. Les persones joves ham de prendre el relleu en la lluita. És el nostre moment”, va clamar Quintanilla.

    Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.