Comisiones Obreras del País Valenciano | 24 abril 2024.

10 propostes per al gir social

L'ocupació de qualitat com a alternativa a la precarietat

    La secretària d'Ocupació de CCOO PV, Ana M. García Alcolea, qüestiona l'elevat cost en precarietat inclòs en la reducció de l'atur registrat pel març i denuncia l'impacte específic sobre les treballadores valencianes, que representen el 60 % de les persones aturades.

    02/04/2019.
    Imagen publicada en Nueva Tribuna

    Imagen publicada en Nueva Tribuna

    Davant les dades de l'atur registrat, que situen al País Valencià com a tercera comunitat autònoma en volum d’atur (11,4 % del total de l'Estat) i confirmen l'elevada temporalitat de la nostra contractació (88 %), el sindicat considera fonamental un canvi de model.

    A través de la pressió i del diàleg social, ha sigut possible acordar alguna mesura especialment important per a centenars de milers de persones com la recuperació del subsidi per a majors de 52 anys, o la pujada del salari mínim interprofessional, però la precarietat laboral segueix colpejant les condicions de vida i treball d'una majoria de població que no està experimentant la recuperació econòmica.

    La convocatòria d'eleccions va limitar la necessària reversió dels aspectes més lesius de les reformes laborals, per la qual cosa els sindicats majoritaris presenten avui 10 Propuestas para el giro social, amb mesures concretes que posen a les persones primer:

    Ocupació de qualitat

    Un mercat de treball amb alts nivells de temporalitat, baixos salaris, treballs a temps parcial no desitjat, rotació en la contractació, importants diferències en les condicions laborals d'homes i dones i augment de relacions laborals atípiques i amb escassos drets exigeix:

    ► Derogar les reformes laborals de 2010 i 2012 per recuperar els drets arrabassats.

    ► Retornar a la negociació col·lectiva el seu paper central, restablir equilibris i plena autonomia de les parts.

    ► Sancionar totes les formes de precarietat laboral: temporalitat abusiva i fraudulenta, temps parcial involuntari, hores extres, falsos autònoms, becaris que encobreixen una relació laboral. I recuperar la causalitat en la contractació temporal.

    ► Establir un Estatut que regule les pràctiques no laborals i suprimir les pràctiques extracurriculars.

    ► Recuperar la ultraactivitat i la prevalença del conveni sectorial davant del conveni d'empresa.

    ► Regular la subcontractació per evitar la seua utilització com a instrument d'abaratiment de la mà d'obra i d'empitjorament de les condicions laborals (reforma de l'art. 42 de l’ET).

    ► Desenvolupar l'Estatut bàsic de l'empleat públic i complir els acords de funció pública.

    ► Impulsar un pla de xoc per l'ocupació de qualitat que situe la creació d'ocupació i l'enfortiment de l'economia real com els principals objectius de la política econòmica.

    ► Duplicar la dotació pressupostària per a polítiques actives d'ocupació per poder fer front als reptes potencialment disruptius com la digitalització.

    ► Engegar una política i un pla d'acció contra el treball forçós i un pla de lluita contra el tràfic d'éssers humans amb finalitats d'explotació laboral.

    ► Establir noves formes d'organització del temps de treball, que permeten fer compatible la vida professional i la vida privada.

    ► Exigir el compliment de la normativa en matèria de contractació de les persones treballadores amb discapacitat, per garantir la quota reserva del 2 %.

    ► Promoure la ratificació del Conveni 189 de l’OIT sobre treball decent per a les treballadores i els treballadors domèstics.

    ► Lluitar contra el frau laboral en les plataformes digitals.

     

    Comparativa i anàlisi

    El nombre de persones registrades com a demandants d'ocupació al País Valencià en el mes de març va ser de 370.395, la qual cosa significa una reducció respecte al mes anterior de 5.002 persones. No obstant això, la diferència respecte a març de 2018 és un 3,51 % menor que el descens registrat fa un any.

    Per sectors econòmics, el sector serveis segueix sent el que major volum d’atur té, amb 254.558 persones, la qual cosa representa el 68,7 % del total. Van registrar descensos diversos la construcció, amb 88 persones menys aturades (-0,31 %); la indústria, amb 282 aturats/ades menys (-0,56 %) i el sector serveis amb 5.251 persones aturades menys (-2,02 %). L'atur registrat va augmentar en 201 persones en agricultura i en 418 persones en el grup de persones sense ocupació anterior.

    Per províncies, el mes de març ha experimentat una disminució de l'atur a les tres províncies, a Alacant hi ha 2.896 persones aturades menys (un 1,88 % menys d’atur), a Castelló 324 aturats/ades menys (un 0,81 % menys de persones aturades) i a València una disminució de l’atur de 1.782 persones (un 0,98 %).

    Per sexes, l’atur femení segueix al capdavant amb 222.893 dones davant dels 147.502 homes aturats. Una desigualtat acumulativa, ja que pel març de 2018, l'atur masculí va experimentar una disminució del 6,22 %, mentre que l'atur femení només es va reduir en un 1,64 %.

    Per edats, i respecte a febrer d'aquest mateix any, ha disminuït l’atur en els joves menors de 25 anys amb 263 aturats menys, no obstant això respecte a març de 2018, ha augmentat un 1,24 %.

    Els contractes registrats pel mes de març al País Valencià van ser 159.092, la qual cosa representa un increment respecte al mes anterior d'un 12,61 %, però una disminució respecte a l'any anterior d'un 3,3 %.

    La inestabilitat del mercat laboral valencià es confirma amb dades com que 141.494 dels 159.092 contractes registrats en el mes de març van ser temporals. Una tendència que es repeteix respecte a l'exercici anterior, ja que els contractes indefinits han disminuït un 10,9 % i els temporals un 2,2 %.