“En la qüestió territorial, no són suficients les respostes jurídiques, cal generar acords polítics”

    El sociòleg, filòsof i politòleg, Ignacio Sánchez Cuenca, ha participat en la primera sessió del nou curs del Seminari d’economia, política i societat de CCOO PV. El professor de ciència política de la Universitat Carlos III de Madrid ha impartit la ponència ‘Problemes constitucionals i territori’.

    26/10/2018.
    Ignacio Sánchez Cuenca i Emèrit Bono, coordinador del Seminari de CCOO PV.

    Ignacio Sánchez Cuenca i Emèrit Bono, coordinador del Seminari de CCOO PV.

    Ignacio Sánchez Cuenca ha afirmat que a punt de complir-se els 40 anys de la Constitució espanyola del 78, aquesta està mostrant signes d’envelliment, i és el títol VIII (de l’organització territorial de l’Estat) el més controvertit, des del començament. Les raons: no mostrar un repartiment competencial clar i definit com les constitucions de països federals; no aparéixer en el propi text les unitats territorials; no definir les funcions del Senat com a cambra territorial colegislativa.

    Amb el temps, la disfuncionalitat de la concepció territorial ha seguit creixent: “El sistema de finançament es reforma aplicant formules cada vegada més complexes. Es descentralitza la despesa, però la capacitat de recaptació fiscal molt poquet i amb forts desequilibris”.

    Els problemes, a més, s’han anat agreujant per una litigiositat creixent, especialment durant la segona etapa de Govern Aznar. “Es demostra que no hi ha camins institucionals de negociació entre parts (la Conferència de Presidents arribà a reunir-se dues vegades i mai més”, ha assenyalat.

    Segons el ponent, els problemes estan en les arrels, en el concepte mateix de l’Estat de les autonomies, perquè no resta clar si el que es pretenia era una descentralització administrativa o una descentralització política. L’article dos és molt ambigu en afirmar el caràcter uninacional d’Espanya, i també de nacionalitats i regions, sense arribar a definir políticament i jurídica els conceptes.

    En el fons hi ha un conflicte de demos (poble), que són sempre “intractables”, el “punt cec” de la democràcia. Les constitucions no poden plantejar un dubte sobre aquest, que és una qüestió prèvia.

    A Espanya, la primera crisi al voltant del demos fou a propòsit del Pla Ibarretxe. “Si vivim junts, decidim junts”, deia Rodríguez Zapatero, i Ibarretxe responia “hem de poder decidir viure junts”. La segona, la de Catalunya. Que s’ha complicat molt per les pròpies interpretacions del Tribunal Constitucional en les seues sentències, amb una interpretació de la sobirania molt ideològica i contradictòria (flexibilitat per compartir-la en l’àmbit europeu i rigidesa en qüestions internes) (STCO 42/2014) i pels conflictes que afecten la renovació dels seus membres.

    “No són suficients les respostes jurídiques, caldria, generar acords polítics. La democràcia no és sols el compliment i respecte de les lleis”, ha assenyalat el ponent. Cal conciliar el principi de legalitat i el principi democràtic. Perquè s’ha forçat l’estat de dret i no és el millor marc haver de tenir un enorme desprestigi de les institucions en general, i de la justícia en particular. Les dades a aquest respecte de l’eurobaròmetre són molt preocupants.

    Cal reconduir políticament la crisi constitucional per veure d’integrar demos dividits. Per a la qual cosa es necessari deixar d’atiar amb lectures antidemocràtiques des del model “uninacional”, siga quin siga l’àmbit de referència.

     

    Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.