Comisiones Obreras del País Valenciano | 19 abril 2024.

CCOO PV condemna la violència masclista

    El sindicat fa una crida a participar en les diferents concentracions de repulsa, com la que convoca cada primer dimecres de mes a la plaça de l'ajuntament la Coordinadora Feminista de València.

    05/04/2018.
    Concentració a la plaça de l'Ajuntament de València contra la violència masclista

    Concentració a la plaça de l'Ajuntament de València contra la violència masclista

    Manifest llegit per la companya Cristina Ochando: Ens volem vives!


    La Coordinadora Feminista de València manifesta la seua condemna pels assassinats masclistes, que eleven a 1.008 les dones assassinades, entre 2.004 i 2017. Al present any 2018, han estat assassinades 2 xiquetes i xiquets, i 1 més està en investigació.

    Les 8 dones assassinades pel fet de ser-ho s'anomenaven Jennifer Sofia, Laura Elizabeth, Maria del Pilar, Maria Adela, Paz, Dolores Maria del Carmen i una dona anònima, sense identificar.

    Cal deixar clar que aquests assassinats són només la punta de l’iceberg, la representació màxima de la barbàrie masclista i patriarcal, perquè cada dia es produeixen agressions, insults, humiliacions i assetjament; cada dia les dones som desplaçades, esclavitzades i explotades; cada dia n’hi ha dones que pateixen una mort en vida a les seues cases; cada dia, les dones sofrim violència de tot tipus: física, psicològica, econòmica, sexual i també judicial.

    Les violències contra a les dones s’exerceixen de manera inexorable en tot el món: el patriarcat té un aliat perfecte en la globalització capitalista i no troba fronteres al seu pas. Tot el contrari: el planeta sencer és un camp de cultiu accelerat de desigualtats i la desigualtat més sagnant és la que afecta les dones, que veuen en molts països que els seus drets (que són drets humans) es violen sistemàticament.

    Volem fer menció a la violència sexual que patim les dones i xiquetes pel fet de ser-ho. D’acord amb les poques dades que hi ha, dades del Ministeri d’Interior, l'any 2017 augmentaren els delictes sexuals un 7.8% respecte a l’any 2016, molt més que la mitjana de tots els delictes, que han augmentat tan sols un 1,8%, arribant-se a un increment del 10,6% en les agressions sexuals amb penetració. Són dades molt preocupants i que mostren la naturalització i normalització d’aquesta violència sexual.

    També volem recordar la violència sexual que es continua exercint de manera sistemàtica sobre les dones i xiquetes refugiades i immigrades durant el seu viatge, encara que els mitjans de comunicació ja no parlen d’aquesta qüestió.
    No tan sols han de sofrir les penúries que comparteixen amb els seus companys, com ara, fugir del país on viuen, fer un viatge ple de perills i incerteses amb greu risc per a la seua vida i de resultat incert.

    A més a més, han d’enfrontar-se a la violència sexual: al viatge, dels seus propis companys i, també, quan arriben, als camps de persones refugiades o als CIE, amb la total indiferència de les autoritats del país d’acollida, incloent-hi l’Estat Espanyol
    Exigim expressament la protecció d’aquestes dones refugiades i immigrants des dels Poders Públics i que es prenga una determinació ferma per acabar amb aquestes greus violacions dels drets humans de les dones i xiquetes refugiades i immigrants.

    A més, volem denunciar els següents problemes greus:

    - la normativa contra les violències de gènere i/o violències masclistes, incloent-hi el pacte d’estat, no ha anat acompanyada d’una dotació pressupostària suficient i dels recursos necessaris que permeten el seu desplegament integral.

    - el desinterés i la desídia del sistema judicial per a protegir adequadament a les dones víctimes de les diferents violències que patim, reproduint les estructures patriarcals i perpetuant la violència masclista. Hem de recordar especialment casos com el de la violació múltiple de La Manada, que després del temps transcorregut des del juí, encara no s’ha dictat la sentència.

    -el tractament sensacionalista i frívol que els mitjans de comunicació, en la majoria dels casos, donen a les violències masclistes, revelant circumstàncies personals de les víctimes en compte de centrar-se en els victimaris, únics responsables dels delictes masclistes, sense atenuants ni pal·liatius.

    -la pressió patriarcal a què estan sotmeses les nostres criatures des del naixement quan des del bressol se'ls distingeix per les formes i els colors amb què es vesteixen segons el sexe, amb l'elecció de joguets que perpetuen els estereotips de gènere o amb els contes que enalteixen l'amor romàntic.

    Aspirem a una vida pròpia en què cap dona haja de renunciar per por, per amenaces, per violència o per discriminació.
    Enfront del masclisme, no farem mai un pas enrere. Enfront de qui ens vol callades i en solitari, cridarem ben fort i totes juntes.

    ENS VOLEM VIVES, LLIURES I REBELS! JUNTES SOM MÉS FORTES

      •