Comisiones Obreras del País Valenciano | 25 abril 2024.

El compromís de tota una vida: centenari de Marcelino Camacho

  • Taula rodona. Fòrum de Debats. Dilluns 26 de febrer, a les 19.00, al Centre Cultural La Nau (Universitat, 2, València).

El Fòrum de Debats de la Universitat de València, amb la col·laboració de CCOO PV, organitza una taula rodona amb motiu del centenari de Marcelino Camacho, fundador de CCOO i una figura fonamental per entendre la història d’aquest país i la lluita del moviment obrer.

21/02/2018.
Marcelino Camacho.

Marcelino Camacho.

El Fòrum de Debats de la Universitat de València, acollirà la taula redona ‘El compromís de tota una vida’, amb motiu del centenari del naixement de Marcelino Camacho. En l’acte intervindran:

- Vicenta Verdugo. Historiadora
- Yénia Camacho Samper. Escriptora. Filla de Marcelino Camacho
- Arturo León. Secretari general de CCOO PV
- Antonio Montalbán. Exsecretari general de CCOO PV
- Alfons Cervera. Escriptor. Coordinador del Fòrum de Debats

L’entrada a l’acte és gratuïta i l’aforament limitat.

Un home amb un esperit rebel

Els actes per commemorar el centenari de Marcelino, van començar a Madrid el 21 de gener de 2018, coincidint amb la data del seu naixement. Va ser en un acte organitzat per CCOO, el PCE i IU, i la família de Marcelino, per recordar la seua figura, "el millor exponent dels milers i milers d'homes i dones que als moments més difícils del segle XX a Espanya van ser capaços de fer front a una dictadura feixista, a les dificultats de la transició política i de construir un marc de relacions socials i laborals a Espanya”, en paraules del secretari general de CCOO, Unai Sordo.

Un home amb un esperit rebel que va optar sempre pel necessari enfront del possible. El necessari com a reflex d'una lluita sense fi per treure a l'ésser humà de l'explotació i aconseguir una societat en la qual, pel fet de néixer, es tinga assegurat l'educació, el treball, la sanitat, l'habitatge, una vellesa digna i una vida en pau.

L'esperit rebel va presidir la seua vida. Per això, Marcelino va lluitar per la República, va passar quatre anys en camps de treball, va treballar en l'emigració a Algèria, va ser fundador de CCOO des de la Perkins, va estar altres 10 anys a la presó per la seua lluita sindical, i sempre es va declarar comunista per emancipar a la classe treballadora.

Marcelino també va ser diputat al parlament constituent però va renunciar a la seua acta per assegurar l'autonomia i independència de CCOO enfront dels partits. Definia el sindicat de classe com a sociopolític perquè per a ell era imprescindible que la classe obrera participés en els canvis socials i polítics i afirmava que els treballadors i treballadores organitzats i organitzades en sindicats són determinants en la transformació de la societat.