La Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià commemora el #4D

    La Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià, formada per prop d’una vintena d’entitats, sindicats i partits polítics, s’ha donat cita davant de la delegació del Govern espanyol a València per commemorar el #4D, Dia dels Drets Lingüístics. Aquesta iniciativa té per objectiu fer visible la discriminació que pateix la ciutadania quan parla valencià, malgrat estar a l’empara de la llei vigent, alhora que reivindica la normalització del valencià en tots els àmbits.

    07/12/2017.
    Amb Vicent Moreno (president ESCOLA), Carmelina (PSPV), Enric Bataller (Compromís), i representant de Plataforma per la Llengua

    Amb Vicent Moreno (president ESCOLA), Carmelina (PSPV), Enric Bataller (Compromís), i representant de Plataforma per la Llengua

    Durant l’acte, la Plataforma ha llegit el Manifest Pels Nostres Drets Lingüístics i ha demanat al Govern espanyol el desplegament de lleis que facen referència explícita a la diversitat lingüística i cultural de l’Estat espanyol, tal com recull la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals, que el Govern signà fa 16 anys i, a hores d’ara, encara no ha fet efectiu. D’aquesta manera, l’estructura administrativa estatal incorporarà la necessitat de prestar serveis a les comunitats autònomes amb llengua pròpia, adequant-los a aquesta exigència legal.

    Entre les propostes i demandes que la Plataforma ha exposat, cal destacar-ne:

    Des d’instàncies administratives, jurídiques, policials o sanitàries, o també en sectors com l’economia, l’educació i la cultura, entre altres serveis i establiments amb atenció pública, continuem observant casos d’un inacceptable maltractament dels drets de les persones que volen exercir la seua llibertat i trien el valencià per comunicar-se.

    Els Estats membres de la comunitat internacional estan obligats a respectar i fer respectar els principis d’aquest document. Però la realitat és que els successius governs espanyols mai no han trobat important desplegar resolutivament aquells articulats de les seues pròpies normes legals que fan referència explícita a la diversitat lingüística i cultural de l’Estat Espanyol, perquè així l’estructura administrativa estatal incorpore la necessitat de prestar els seus serveis a les comunitats autònomes amb llengua pròpia, adequant-los a aquesta exigència legal. Per això mateix, instem el govern central que emprenga el desplegament resolutiu necessari per prevenir la casuística estadísticament constatable de vulneracions dels drets lingüístics emparats en la legislació europea i internacional.

    En aquest àmbit de responsabilitats polítiques del govern central cal destacar la legislació educativa orgànica que, com la LOMCE, impedeix un rang d’ús igual a les llengües que són cooficials a les comunitats autònomes, juntament amb el castellà. Per això mateix, és una llei que cal derogar-la per substituir-la per una que respecte i impulse la realitat plurilingüística, pluricultural i plurinacional de l’Estat Espanyol. Tothom sap que les contradiccions entre aquestes lleis orgàniques i la legislació educativa i social aprovada al nostre país provoquen bona part dels conflictes lingüístics entre comunitats lingüístiques i és el caldo de cultiu de les actituds refractàries a l’aplicació d’un plurilingüisme integrador.

    Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana

    Les entitats sotasignades ens felicitem per l’anunci d’aprovació per part del Consell valencià del Decret que regula el funcionament d’una Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana. Aquesta oficina és tan necessària que, mentre no ha existit, la demanda social de protecció de drets lingüístics ha hagut de ser assumida per entitats i organitzacions no governamentals com les nostres. La seua creació ha de servir per reduir les incidències negatives de la vulneració dels drets lingüístics i els seus criteris de funcionament els ha de dur a promoure campanyes socials, de gran abast però també específiques, per identificar en positiu la diversitat lingüística i cultural amb la tolerància cívica i els valors associats a la convivència.

    A més, volem expressar el desig que aquest siga l’últim any que hàgem de celebrar la creació d’aquesta oficina de protecció de drets de la ciutadania, i de denunciar la vulneració dels drets lingüístics com venim fent els últims anys, i passem de les bones intencions als fets. En eixe sentit, declarem el nostre compromís amb la defensa dels drets lingüístics, i la nostra voluntat de treballar amb les administracions públiques per avançar envers la igualtat lingüística que reclama la societat valenciana.

    Amb tot, les organitzacions sotasignants continuem demanant davant del govern de l’Estat, del Consell de la Generalitat Valenciana i de les corporacions locals, les quals han assumit la protecció dels drets lingüístics de les ciutadanes i ciutadans valencians, que s’impliquen i es comprometen, de forma activa i decidida, a millorar la qualitat democràtica i de convivència de la societat valenciana per evitar casos de discriminació lingüística i per facilitar l’exercici dels nostres drets, dels drets de totes i tots nosaltres.

    Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries

    L’Estat Espanyol va ratificar la Carta Europea de las Llengües Regionals o Minoritàries que va entrar en vigor l’1 d’agost de 2001. L’objectiu d’aquesta és la prevenció i el desenvolupament de les llengües minoritàries, promocionant-les a l’àmbit públic, així com mantindre la riquesa cultural europea. La signatura de la Carta compromet els Estats a diverses qüestions com ara: reconeixement de les llengües minoritàries o regionals, respecte de l’àrea geogràfica en què es parlen, accions per promoure aquestes llengües, facilitar el seu estudi i ensenyament, facilitar els no-parlants a aprendre-les, eliminació de les discriminacions, promoció del respecte mutu entre els grups lingüístics diferents i l’aplicació dels principis de la Carta a les llengües sense territori. A més, la Carta inclou la promoció de mesures en diversos àmbits com l’educació, les administracions públiques, els mitjans de comunicació, les activitats culturals o els tribunals de justícia.

    La Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià (PDL-PV) està formada per les entitats ACICOM, ACPV, AmicsPrada, Ca Revolta, Castelló per la Llengua, Comissió 9 d'Octubre de Torrent, Confederació Gonzalo Anaya, Escola Valenciana, FAMPA-València, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua, Societat Coral El Micalet, Unió de Cooperatives d'Ensenyament Valencianes. Sindicats: A Contracorrent, BEA, CCOO PV, Coordinadora Obrera Sindical, Intersindical Valenciana i UGT PV. Partits polítics: Compromís, EVPV, ERPV, EUPV, Guanyant Torrent, Podem i PSPV-PSOE.

    Esta web utiliza cookies propias y de terceros para optimizar su navegación. Si continúa navegando está dando su consentimiento para su aceptación y nuestra politica de cookies, haga click aqui para más información y ver cómo desactivarlas.