Comisiones Obreras del País Valenciano | 28 marzo 2024.

CCOO reivindica un treball decent per a les treballadores de la llar

    CCOO de Construcció i Serveis del País Valencià commemora el 7 d'octubre com una oportunitat més per a reivindicar la necessitat imperiosa d'equiparar els drets del col·lectiu de les treballadores de la llar.

    06/10/2016.

    El treball decent, segons l’OIT, sintetitza les aspiracions de les persones durant la seua vida laboral. Significa l'oportunitat d'accedir a una ocupació productiva que genere un ingrés just, la seguretat en el lloc de treball i la protecció social per a les famílies, millors perspectives de desenvolupament personal i integració social, llibertat perquè els individus expressen les seues opinions, s'organitzen i participen en les decisions que afecten les seues vides, i la igualtat d'oportunitats i tracte per a tots, dones i homes.

    Aquesta definició, segons CCOO, encara està molt lluny de ser aplicada al sector de les treballadores de la llar perquè segueixen:

    * Legalment discriminades per llei, sense accés a més de 23 drets de l'Estatut del treballadors i dels convenis col·lectius, alguns tan importants com el dret a l’atur i a la prejubilació.

    * Legalment explotades, amb acomiadament totalment lliure (anomenat de desistiment), amb una indemnització de 7 dies per any, les contractades abans de l'1 gener de 2012 amb el límit de sis mensualitats; i de dotze dies per any treballat amb el límit de sis mensualitats, per als contractes posteriors a l'1 de gener de 2012.

    * Sense categories professionals, amb treball imposat excessiu i, a vegades, amb abusos verbals constants.

    * Semiesclavitzades les que treballen internes, sense poder abandonar el centre de treball 132 hores a la setmana (sols ixen legalment 36 hores només els caps de setmana) i, en moltes ocasions, internes sense descans cap cap de setmana i sense donar d'alta en Seguretat Social.

    * Amb salaris baixos, inferiors a SMI per 40 hores setmanals i si els donen d'alta en Seguretat Social, sovint descomptant-los del seu escassíssim sou, la cotització de la part ocupadora.

    Tot això ocorre al País Valencià, malgrat les denúncies reiterades per CCOO, no sols a SMAC, també al Jutjat Social i Inspecció de Treball, però hi ha un silenci administratiu per a una situació coneguda.

    El sindicat responsabilitza al Govern central per no ratificar el Conveni 189 de’a OIT ni continuar les negociacions de l'Acord de 2011. A tot això se suma la Llei d'estrangeria injusta que provoca que moltes persones immigrants es troben en aquesta situació per a mantindre la seua regularitat administrativa.

    Per no parlar d'alguns casos de violència i d’assetjament sexual, per no poder provar a causa de realitzar-se sense proves ni testimonis en la intimitat de la llar familiar, hi queden impunes, perquè la paraula de la víctima no és tinguda en compte.

    Des de CCOO esperem que, més prompte que tard, puguem parlar de treball decent en aquest sector. Per això elevem aquestes reivindicacions, compartides per la Plataforma Unitària de València d'Empleades de Llar, a les administracions.